Capella dels Sants Metges

La capella pertanyia a l’antic hospital de beneficència de Lloret, que va ser fundat l’any 1445 per Narcís Oliveres, canonge de la catedral de Girona i administrador de la Pabordia del mes de novembre i, en qualitat de tal, senyor del territori de Lloret. En construir-se el nou hospital, aquesta capella annexa va ser posada a la venda per l’Ajuntament i adquirida el 21 de juny de l’any 1881 pel canonge Dr. Narcís Domènech i Parés, que la va cedir tot seguit a la parròquia.

El procés seguit va ser el següent: en data 10 de novembre de 1880 l’Ajuntament de Lloret acut al bisbe de Girona per sol·licitar la venda de la capella de l’antic hospital, per ser –d’acord amb els cànons– el seu únic propietari, i així –gràcies al producte de la seva venda– poder ajudar en la finalització de les obres del nou hospital. El bisbe de Girona atorga el seu consentiment sota la condició que el comprador, tot seguit a l’acte de compra, en fes lliurament a l’Església, reservant-se, però, el comprador el dret de reivindicar-la si l’Estat volia en algun moment fer-se amb la seva propietat. El preu de venda va ser de mil cent quaranta-cinc pessetes, que el comprador lliurà en bones monedes d’or i d’argent, que restaren dipositades en poder d’Eduard Martínez i Dalmau, farmacèutic, dipositari de l’Ajuntament de Lloret. Signaren pel consistori el seu alcalde, que era Agustí Font i Surís, i el síndic, Esteve Pi i Parera.

Restauració de la capella

L’any 1912 s’inicia la seva restauració per iniciativa del canonge Dr. Agustí Vilà, sota la direcció artística de l’arquitecte lloretenc Bonaventura Conill i Montobbio, que fou el mateix que posteriorment va iniciar la construcció de la part modernista de l’església parroquial de Lloret, així com alguns panteons del nou cementiri municipal. En aquesta restauració es va dotar la capella de les actuals voltes de creuer de rajola, típiques del modernisme català. Tant la premsa de Girona com la de Barcelona es van fer ressò de la restauració, especialment per la notícia referent a l’escultura dels sants Cosme i Damià, que els artistes Segundo Vaucells i L. Alculiol tenien exposada a la plaça de Santa Anna de Barcelona, destinada a la capella de Lloret. Es tractava d’una obra de mèrit, segons les seves paraules, consistent en un conjunt en què un dels sants està dret i l’altre agenollat. La capella dels Sants Metges, després de la seva restauració, va ser inaugurada solemnement el dia 16 de juliol del mateix 1912. A conseqüència dels fets de la Guerra Civil (1936-1939), el conjunt hospitalari quedà destruït, i l’únic que es va conservar fou la seva capella, que gràcies a la devoció dels lloretencs pels Sants Metges –Cosme i Damià–, es va reconstruir una vegada acabada la contesa. Darrerament ha estat conservada per particulars i entitats com el Xino-Xano que, entre altres actuacions, la va dotar de nou d’una nova campana anomenada Marina. Últimament s’ha encomanat la seva conservació i manteniment a la Confraria de Sant Elm, patró de navegants i mariners. Després d’una renovació interior i exterior, que li ha donat un aire mariner, l’han adoptat com a seu social. Se li ha donat un impuls cultural que l’ha convertit en espai d’exposicions, concerts, conferències..., tot conservant el seu ús religiós, Properament, per tal de commemorar el centenari de la seva restauració per part de l’arquitecte Bonaventura Conill (16 de juliol del 2012), la Confraria de Sant Elm té la intenció d’iniciar la restauració de la seva teulada, que es troba en molt mal estat.