Castell de Sant Joan

Els orígens del Castell de Sant Joan són els orígens de la vila de Lloret. En el remot segle XI d. de C., les terres delimitades com Loredo estaven senyorejades per Sicardis de Lloret (1031-1103). Per disposició testamentària de Sicardis, els terrenys feudals van passar a ser compartits per dos dels seus fills: Bernat Umbert, bisbe de Girona, i Bernat Gaufred, senyor laic que va esdevenir Senyor de Palafolls.

La jurisdicció compartida es va estendre fins a l’any 1218, quan en morir el bisbe Bernat Umbert, el feu va passar a pertànyer exclusivament a la Seu del Capítol de la Catedral de Girona. L’any 1790 el Comú i els habitants de Lloret van demanar al Real Consejo de Hacienda la incorporació del castell i el seu terme al patrimoni reial a canvi del pagament de 8.000 lliures al Capítol de la Catedral per la pèrdua dels drets. El plet, que va durar fins a l’any 1802, va concloure a favor dels habitants de Lloret i va posar punt i final a gairebé a vuit segles de senyoria, tot i que el Castell de Sant Joan va pertànyer al Capítol fins al 1807. El conflicte bèl·lic que va enfrontar Anglaterra contra Espanya i França i que va concloure en la batalla de Trafalgar va tenir també un efecte desastrós per a la torre del Castell de Sant Joan. L’any 1805 l’armada britànica va bombardejar la torre, fet que va destrossar definitivament el recinte fortificat. El castell va romandre en desús durant el segle XIX i va quedar reduït a un munt de runes. La torre ha estat restaurada i es pot visitar, així com la resta del recinte que es troba senyalitzat.