L’edifici on està situat Es Tint és la seu de la Confraria de Pescadors de Lloret de Mar. Fins als anys 60, els pescadors de Lloret hi anaven a tenyir les xarxes –amb un líquid que es feia bullint aigua i escorça de pi, quan aquestes estaven fetes de, cànem, espart i més tard de cotó.
Les xarxes es tenyien amb una tècnica mil·lenària al llarg de tota la Mediterrània que consistia en posar en remull del líquit que prèviament s’havia bullit a la perola, fins que estiguessin ben impregnades. Després les escorrien i les portaven a secar a la platja. El tint, d’una banda, servia per allargar la durabilitat de les xarxes i, per l’altra, per camuflar-les al mar. Amb l’aparició de les xarxes de niló, aquesta petita indústria –que depenia de la Confraria de Pescadors– va desaparèixer i el local va entrar en desús. Abans cada poble costaner tenia un establiment –normalment de tipus gremial– que es destinava a tenyidor de xarxes. Actualment en queden molt pocs: a la Costa Brava només s’ha recuperat l’edifici de Sa Perola a Calella de Palafrugell i Es Tint de Lloret de Mar. Amb la restauració d’aquest petit immoble, la Confraria de Pescadors i l’Ajuntament de Lloret de Mar fan un pas més per tal de recuperar el patrimoni lloretenc d’arrels marineres.