Poblat ibèric amb reconstrucció d'una casa ibera.
Poblat ibèric Turó Rodó
Sabies que?
les dones iberes teixien la seva roba?
Els ibers vestien amb roba feta de llana a l'hivern i de lli a l'estiu. Els homes acostumaven a portar túniques curtes que es cenyien amb un cinturó de pell o de corda. En canvi, les dones portaven túniques ibers vestien amb roba feta de llana a l’hivern i de lli a l’estiu. Els homes acostumaven a portar túniques llargues i es cobrien el cap amb una toca.
Per fer les teles amb què elaboraven els vestits feien servir uns telers verticals de fusta. Dels telers en penjaven fils lligats amb pesos de pedra o ceràmica (pondus) i amb una llançadora de fusta o de pedra, les dones anaven teixint la roba.
Ho entendràs millor si et fixes en la reproducció de teler iber que trobaràs a la casa del Turó Rodó!
TURÓ RODÓ
El poblat ibèric de Turó Rodó està situat sobre un promontori de 40 m d'alçada ubicat al nord-est i molt a prop del nucli de Lloret de Mar. S'aboca directament al mar en un lloc de fàcil defensa i amb un ampli camp visual sobre la platja de Lloret. De fet culmina el passeig marítim de Lloret: un clar cas de patrimoni arqueològic potencialment molt visitable del litoral de la Costa Brava, essent una oportunitat d’or per al diàleg entre recerca i difusió.
Entre els anys 2000-2003, fou excavat. Aquests treballs van permetre documentar les característiques principals del poblat i la seva evolució històrica, que s'estén des de finals del segle III a.C. fins a les primeres dècades del I a.C. Es tracta d'un assentament costaner del tipus barrera, situat en un esperó sobresortint, abocat al penya-segat en gran part del seu perímetre i defensat per una muralla a tramuntana i a llevant, els únics sectors accessibles. Els habitatges principals, un total de 7 conservats, d’aquest poblat s’adossen a la part interna de la muralla (d’entre 110 i 130 cm. d’amplada) i resten oberts per migdia a una plaça, a l'altra banda de la qual hi trobem algunes construccions de menor abast.
Les set cases de la zona nord són de planta rectangular i estan composades per dos àmbits: una estança principal al nord i una petita avantsala, oberta a la plaça. És precisament una d’aquestes cases, la casa 6, que en el decurs de l’any 2016 vam procedir a la seva reconstrucció in situ mitjançant les tècniques de l’arqueologia experimental.
La reconstrucció es va fer emprant tècniques i materials propis de la construcció en època ibèrica: pedra local, calç, fang i elements vegetals (fusta, canyes i palla). Per a aquesta reconstrucció experimental una premissa bàsica va ser partir de les dades arqueològiques proporcionades per l’excavació d’aquest jaciment.
Aquesta casa ibèrica cal inscriure-la en l’anomenada arquitectura de fang. Està formada bàsicament per un sòcol de pedra (que aïlla de la humitat) sobre el qual s’alcen les parets (amb la tècnica de la tova) i el sostre, que també esta fet amb fang i elements vegetals barrejats (amb la tècnica de l’amasat), sobre un entramat de canyís. A l’interior de la casa s’han reproduït diferents agençaments propis de la vida quotidiana: un teler, banquetes, cistelleria, molins de pedra, llar de foc, etc...
Galeria d'imatges
