Jaciment de Puig de Castellet

Els orígens de Lloret

Sabies què?

El jaciment iber de Puig de Castellet es dreça en un esperó situat al vessant occidental del Puig de Rossell, a 197 metres d’altitud, en un petit replà prop del cim. La seva situació estratègica li permetia dominar la línea de la costa des de la desembocadura del Tordera fins a la platja de Lloret i tota la plana circumdant, i tenia contacte visual directe amb els emplaçaments dels poblats ibèrics de Montbarbat, Turó Rodó i Turó de Sant Joan de Blanes.

El món ibèric a Lloret de Mar

Els poblats ibèrics de Lloret són tres –Montbarbat, Puig de Castellet i Turó Rodó– i la seva cronologia abasta des del segle IV a. C fins el II a. de C. com a màxim, de quan es data el jaciment de Turó Rodó. A partir d’aquest moment, ja ben entrat el segle I a. de C., el món ibèric va desaparèixer a causa del procés d’expansió dels romans.

Puig de Castellet, fortalesa marítima dels indigets

Els ibers, habitants autòctons de la Península Ibèrica, s’organitzaven de manera tribal en funció del territori: laietans, cessetans, ilercavons, ilergets, ausetans i indigets. D’aquest últim grup formaven part els habitants del poblat de Puig de Castellet. El jaciment de Puig de Castellet, que data del segle III a. de C., està situat a 2 kilòmetres del nucli de Lloret de Mar en una zona estratègica de domini visual que va de la desembocadura del Tordera fins a la costa de Lloret. És un petit recinte de 650 m2 composat per unes 6 vivendes. L’assentament està fortificat amb una àmplia muralla i torres defensives, a causa de les dificultats bèl·liques que des del 264 a. de C. fins al 146 a. de C. van sacsejar tota la Mediterrània: les Guerres Púniques. Del segle III a. de C., coincidint amb el domini cartaginès, data la construcció de reforç de la muralla del recinte. Per tant, aquest recinte va estar actiu durant uns 50 anys des del 250 a. de C. fins al 200 a. de C. En aquesta darrera data ja estava abandonat. Les excavacions s’han realitzat en la seva totalitat durant diverses fases: la primera del 1968 al 1969, la segona del 1970 al 1972 i la tercera i darrera fase del 1975 al 1986. Durant les excavacions, ha sortit a la llum gran quantitat de material arqueològic: bàsicament ceràmica de producció local però també ceràmica d’importació d’estil àtic de diferents procedències (itàlica, grega i occidental del taller de Roses). Recentment el jaciment de Puig de Castellet ha estat incorporat a la Ruta dels Ibers, un itinerari creat pel Museu Arqueològic de Catalunya, amb l’adequació portada a terme per l’Ajuntament de Lloret de Mar.

Com era una casa ibera

S’han considerat cases els espais amb funció de vivenda on es portaven a terme les activitats domèstiques i de caràcter laboral. Els murs estaven formats per dues parts: cimentació i sòcol. La resta del mur es feia d’argila, però aquesta part no s’ha conservat. Les cobertes es realitzaven amb un entramat de fustes que es cobrien d’elements vegetals i una capa de terra batuda. Les cases ibèriques presenten dues o tres habitacions. Normalment la sala s’utilitzava per a les activitats domèstiques i l’antesala per a les activitats laborals. Les restes arqueològiques trobades en els diferents espais ajuden als arqueòlegs a determinar-ne les diverses funcions.

Galeria d'imatges


Més elements visitables

Ladeus Web Branding