Casa Museu Can Font

Casa senyorial de marcat caràcter modernista

Sabies què?

a Nicolau Font i Maig li deien “Conde del Jaruco”?

Nicolau Font va néixer a Lloret  l’any 1830. Expliquen que ,de jovenet, va marxar a Jaruco (Cuba) cridat per un oncle seu perquè l’ajudés amb les seves plantacions de canya de sucre. Amb la mort de l’oncle, ell heretà les plantacions i a partir d’aquí, aixecà tot un imperi. Quan vivia a Cuba, es veu que es va dedicar a ajudar a moltes famílies necessitades:  tant, que la mateixa societat cubana  li va dir que s’ho havia de fer recompensar pel rei, que el rei li reconegués totes aquestes ajudes amb un títol nobiliari de comte. Sembla  que en Nicolau es va estimar més no pagar pel títol nobiliari i emprar aquests diners per continuar ajudant més gent. Per això no va arribar mai a tenir el títol oficial de comte, però això no treu que , popularment, tothom el conegués com a “Conde de Jaruco”.

Can Font, coneguda també per Cal Conde o Can Piuet, fou construïda l’any 1877 pel mestre d’obres lloretenc Fèlix Torras i Mataró per encàrrec de Nicolau Font i Maig. En el remat central de la part superior, hi figura un anagrama amb una N i una F, les inicials del primer propietari.

Can Font és un edifici de marcat caràcter modernista, construït l’any 1877. Es composa de soterrani, baixos, dues plantes pis i golfes. La distribució de l’edificació gira al voltant de l’escala, situada en el centre i que serveix de nexe d’unió de les dependències de cada planta.

La façana és d’estil neoclàssic predominant en l’època de la seva construcció.

La forma romboïdal del solar queda reflectida en totes les dependències, si bé a l’escala és on s’aprecia més clarament, degut a l’amplitud del seu ull central i a la bona il·luminació de la qual gaudeix.

La decoració interior de la casa destaca pel ric treball d’artesania fent ús d’esgrafiats, frescos i guix en sostres i parets; mosaics de paviments i ceràmics; ferro artístic en baranes i cancell; fusta i emplomats en vitralls... tot sota un estil modernista unitari.

L’edifici destaca des d’un punt de vista artístic i arquitectònic pels següents elements estructurals:

  • La caixa d’escala i escala interior amb barrots de caoba
  • El vestíbul i el rebedor
  • Els paviments de mosaics policroms
  • La cambra de bany complerta amb un delicat enrajolat amb motius modernistes

L’any 1940 la casa senyorial és venuda per Nicolau Cabañas i Llovet a l’industrial tèxtil sabadellenc Ferran Comadran i Torres.

L’Ajuntament de Lloret va adquirir l’immoble l’any 1981 donat que constituïa un edifici digne, que valia la pena conservar com a prototipus d’una classe de cases senyorials vinculada a les fortunes lloretenques fetes a Amèrica.

Galeria d'imatges


Més elements visitables

Ladeus Web Branding