Museu d'arqueologia

Can Saragossa

Sabies què?

Can Saragossa es pot classificar dins el corrent neogòtic de l’arquitectura modernista. La casa es va fer, l’any 1902 segons assenyala la data inscrita al capcer de la façana principal, per encàrrec de Narcís Saragossa Ametller, les inicials del qual figuren a la dovella clau de la porta principal, propietari del mas des de 1895.

La història del mas de Can Saragossa segueix el ritme de la història del poble de Lloret. En els seus orígens era un dels masos més antics de la vila. Les reformes modernistes del segle XIX el van convertir en un lloc d’estiueig de luxe fins a la seva reforma com a hotel l’any 1954. Actualment acull en el seu interior les exposicions permanents d’arqueologia ibèrica i l’extensa Col·lecció Joan Llaverias. Les seves dependències allotgen la seu de la Unitat de Patrimoni Cultural, entre d’altres, de l’Ajuntament de Lloret de Mar.

Breu història d’un mas amb molta història

Les primeres dades de l’existència del mas es remunten a l’any 1317. En aquella època el terme de Lloret estava format per 26 masos i 9 bordes, repartits per tot el territori. La pesta negra no va fer excepció a Catalunya i va deixar molts masos en estat d’abandonament, però Can Saragossa, afortunadament no se’n va veure afectat. Un inventari de l’any 1631, dona dades sobre la distribució del mas així com també sobre el bestiar i els cultius: arbres fruiters, blat, fesols, cigrons, faves i cols. L’any 1885 Narcís Saragossa Ametller, metge cirurgià, va esdevenir propietari del mas per herència. Ell va ser el responsable d’encarregar les obres de remodelació de l’edifici que van culminar l’any 1902. La reforma va donar a l’edifici un aire de palauet modernista, seguint els corrents dels estils historicistes neogòtics que tan de moda estaven a inicis del segle XX. Les èpoques successives van ser d’esplendor per a Can Saragossa amb entreteniments de la societat benestant d’estiuejants que consistien en festes de luxe, balls de disfresses i jocs de tennis. L’any 1954 l’edifici es va convertir en hotel. Un hotel de 10 cambres anomenat Hotel Mañana que va estar en funcionament durant deu anys. L’Ajuntament de Lloret de Mar va comprar el mas l’any 1984, quan hi vivien el matrimoni Joan Carbó Vilas i Maria Palaudelmas.

Les exposicions permanents de Can Saragossa

El món ibèric a Lloret de Mar

Entre els segles VI i III abans de Crist, el sud i l’est de la Península Ibèrica va veure el desenvolupament i l’esplendor de la cultura ibèrica. Els ibers conformaven una societat eminentment agrícola i sedentària. Vivien generalment agrupats en poblats enturonats i emmurallats, formats per cases de sòcols de pedra, parets de fang i teulades vegetals. Aquest estat d’urbanització, encara que era incipient, ja comportava una certa jerarquització i especialització de la societat que es veia afavorida pel comerç, que els ibers efectuaven sobretot per via marítima amb grecs i cartaginesos. Des d’un punt de vista tècnic i cultural, posseïen importants avenços, entre els quals cal destacar el treball del ferro per a eines i armes i la terrisseria, de la qual eren veritables experts. Però els ibers, tot i pertànyer a una mateixa cultura, estaven políticament desunits a causa de les característiques de la seva societat i el seu sistema econòmic, i les lluites entre ells eren freqüents. D’aquí que fos un poble essencialment guerrer i que els elements defensius dels seus poblats fossin ineludibles. 

Jaciment de Montbarbat

El poblat ibèric de Montbarbat es troba en el cim de la muntanya del mateix nom, a 331 metres d’altitud, sobre la Serralada Litoral, a l’extrem nord-occidental del terme municipal de Lloret, al límit amb Maçanet de la Selva. La seva situació el fa un lloc estratègic, ja que és una talaia que domina visualment tota la depressió de la Selva, els vessants de les muntanyes que l’envolten (Montseny, Guilleries i Cabreres), la part occidental de les Gavarres i tota la baixa Tordera. Per tant, des de Montbarbat es controlaven dues de les vies de comunicació més importants del país. Una era la via Heràclea (posterior via Augusta romana), que comunicava la Península Ibèrica amb la resta d’Europa. L’altra era la via marítima i fluvial que comunicava el litoral amb l’interior del país per l’eix de la Tordera i la riera d’Arbúcies.

Jaciment de Puig de Castellet

El recinte fortificat ibèric de Puig de Castellet està situat a 2 kilòmetres al nord del nucli urbà de Lloret de Mar, a tocar de la urbanització Roca Grossa. S’erigeix en un esperó situat al vessant occidental del Puig de Rossell, a 197 metres d’altitud, en un petit replà prop del cim, amagat visualment des del mar per la part més alta del mateix turó. La seva situació estratègica li permet dominar la línea de la costa des de la desembocadura de la Tordera fins a la platja de Lloret i tota la plana circumdant, i tenir contacte visual directe amb els emplaçaments dels poblats ibèrics de Montbarbat, Turó Rodó i Turó de Sant Joan de Blanes.

Jaciment de Turó Rodó

El poblat ibèric de Turó Rodó està situat sobre un petit promontori peninsular de 40 metres d’alçada ubicat al nord-est i molt a prop del nucli de Lloret de Mar. S’aboca directament al mar per llevant i migdia; per ponent els seus vessants moren a la platja de Sa Caleta i es troba unit a terra ferma pel nord mitjançant un istme d’uns 50 metres d’amplada. És, doncs, un indret de fàcil defensa amb un ampli camp visual sobre la platja de Lloret, la plana que la circumda, un bon tram de costa i les elevacions de la Serralada Litoral que tanquen aquest sector de la Costa Brava.

Col·lecció Joan Llaverias

La col·lecció està formada per un fons de 152 quadres amb dibuixos, aquarel·les i olis adquirits per l’Ajuntament de Lloret l’any 1982. En l’exposició, es pot contemplar també el quadre de gran format que va pintar Llaverias l’any 1921, La processó de Santa Cristina. Una escena que, segons Joan Domènech, “sembla com si l’artista, en una actitud d’evocació imaginària, pinti una processó que no està passant en aquest moment, però que hi ha passat tantes vegades”.

Jo sóc Joan Llaverias

Joan Llaverias va néixer a Vilanova i la Geltrú l’any 1865. Estudià a l’Escola de Belles Arts de Barcelona, on destacà per les seves habilitats en el dibuix. La recerca de paisatges i inspiració creativa el van portar a visitar l’Empordà i la Costa Brava. Va ser en aquest període, vers el 1905, quan començà a freqüentar la vila de Lloret. Un poble encara verge, un poble de pescadors i de capvespres d’estiu amb un assossec antic. A la ciutat de Barcelona va col·laborar com a dibuixant en revistes de gran renom com el Cu-Cut, on publicà dibuixos de gran sagacitat còmica. Les seves obres es van exposar en les sales més freqüentades i moltes d’elles tenen relació amb Lloret. Des d’aquest moment, vers l’any 1914, el seu vincle amb el poble va ser cada vegada més intens. Durant la Guerra Civil (1936-1939), el pintor va romandre a Lloret i va col·laborar amb l’escriptor local Esteve Fàbregas i Barri per a la il·lustració de narracions marineres. Llaverias, el pintor de Lloret, va morir d’una complicació de bronquitis el dia 18 de novembre del 1938. En el seu estudi va quedar un quadre a mig fer sobre el cavallet.

Galeria d'imatges


Més elements visitables

Ladeus Web Branding